divendres, 3 d’agost del 2012

Melmelades

Tot va començar la setmana passada quan mon pare ens va portar un assortiment de verdures de l'hort del seu amic Alejandro. Hi havia uns tomàquets xerry espectacularment bons i dolcets, tomàquets ben madurs, pebrots verds i cogombres.

Just aquell mateix dia havia anat a la fruiteria i havia carregat de les mateixes coses que ens va dur mon pare. Les alternatives eren dues: o esmorzar, dinar, berenar i sopar gaspatxo durant una setmaneta o conservar les verdures de l'Alejandro durant més temps. Al congelador ja no hi cabia ni un glaçó i llavors vaig recordar que ma mare havia fet alguna vegada melmelada de tomàquet (boníssima per cert!) i també unes noies que van sortir pel programa "Cuines" l'any passat i que feien unes melmelades molt curioses i amb combinacions interessants i que aprofito per recomanar que visiteu la seva pàgina: http://fruitssaborosos.blogspot.com.es/

Després de recordar el que sempre havia sentit de les melmelades a la iaia i a la mama (la quantitat de sucre que porta la melmelada és la meitat del pes de la fruita i sempre s'hi ha d'afegir un bon raig de suc de llimona), em vaig decidir a intentar fer melmelada de tomàquet, pebrot verd, ceba i pinya. La de ceba i la de pinya són idees que van sorgir mentre feia les altres dues.

Tenia algunes reserves pel que fa a fer conserves a casa pels perills que això pot suposar si no es fan bé però vaig tenir molta cura en coure bé les verdures i esterilitzar bé els pots. Suposo que també em tranquil·litza el fet que sé que no estaran massa temps al rebost...de fet, dues ja viuen a la nevera i properament penjaré les receptes amb les que les vaig "maridar".

Aquí us avanço la "foto de grup".

Bon profit!!!

1 comentari:

  1. Fer melmelades no té cap misteri, ni és complicat, només s'ha de tenir pasciència i imaginació!
    Segur que et van quedar molt bones!

    ResponElimina